Ella

Ell. Ell la va convidar a sopar a casa seva, i van veure la seva pel·lícula preferida. El cert és que només l'havia vista una vegada, i li devia agradar molt aquella vegada perquè des de llavors sempre que li preguntaven que quina era la seva pel·lícula preferida ell hi pensava. El fet és que van sopar i sí que mereixia ser la seva preferida. Després van venir moltes pessigolles, bromes i petons, van pujar al terrat i van descobrir que hi havia un cantó més bonic però que l'altre tenia uns colors que els agradaven més. La va acompanyar a casa. 


Quan ja tornava es va creuar amb una noia. Sense ser-ne conscients al principi, ella el va seguir tota l'estona. La idea de compartir els carrers deserts amb una desconeguda el feia somriure. Sabia que no es dirigirien la paraula (i imaginava que, en el cas hipotètic que mantinguessin una conversa, segur que ella seria esquerpa), però era inevitable que li passés pel cap la idea de dir-li: "Hola, no trobes curiós que portem tanta estona caminant gairebé junts? És com si ens coneguéssim... No ho sé, al tenir això en comú, encara que sigui tant insignificant... Tens ganes de parlar una mica?". Van seguir caminant i van sonar moltes cançons als auriculars del noi, que de tant en tant se'ls treia i es girava dissimuladament. De sobte ella va fer una trucada. Es veu que no podia anar a qui sap on amb cotxe perquè la mare s'havia deixat les claus al darrere, i després havia perdut el bus, i ara estava esperant un taxi, però en deu minuts arribava. 


Penja i camina fins a l'altre cantó del carrer. S'atura a un caixer automàtic i a ell li ve set. Hi ha una font al costat de la noia. Hi va. Beu. No s'atreveix a dir-li res i segueix amb el seu camí mentre ella es queda tocant la pantalla del caixer. Nota que la distància cada cop és més. Quan es torna a girar ja no hi ha noia, ni caixer, ni històries desconegudes. Pensa en la màgia que han tingut els darrers minuts. Vol arribar d'hora a casa per escriure-ho, encara que sap que la noia que no podia anar amb cotxe, ni amb bus, i que segurament acabaria fent el camí a peu perquè no val la pena demanar un taxi per deu minuts, mai ho llegirà. Però a ell li agrada creure que aquestes coses són possibles. Li encanta.